Claude M. Steiner: L’economia de caricies

Font d’inspiració: L’Economia de Carícies de Claude M. Steiner

Tal com deia Eric Berne: “L’única cosa que fa possible l’alliberació és que l’individu aconseguisca l’estat d’autonomia, açò és, capaç de consciència, espontaneïtat i d’intimitat”. No obstant açò, els mètodes habituals d’educació conductista àmpliament acceptats i implantats no tenen com a objectiu l’autonomia i suficiència de les persones. A través del control de carícies, els pares “administren” les seues carícies per a aconseguir que els seus fills es comporten tal com ells desitgen, imposant d’aquesta manera el seu model “correcte” d’ésser humà, desoint d’aquesta forma les necessitats bàsiques dels seus fills i desatenent la seua tasca d’acompanyament no directiu sobre els seus fills.

Tal com diu M.Steiner en el seu article “L’Economia de Carícies”, les carícies són tan necessàries per a la vida humana com les altres necessitats biològiques bàsiques. La mancança de carícies situa la persona en una posició de feblesa i dependència que li farà acceptar situacions d’abús per por a perdre la seua ració de carícies i estima.

Anant més enllà i segons diu Wilheim Reich, “L’energia sexual és manipulada en funció d’objectius polítics” i descriu M.Steiner: “El nexe entre la repressió sexual i l’ordre social autoritari és simple i immediat: el xiquet privat de la seua sexualitat natural és mutilat per sempre en el desenvolupament del seu caràcter”. Aquest ésser humà “mutilat” permetrà perpetuar una explotació econòmica d’unes persones que tenen des de xicotets un gran dèficit de carícies i que es deixaran sotmetre a condicions de vida indignes per tal d’evitar ser rebutjats. Aquestes persones passaran la seua vida cercant allò que els manca, cercant les carícies i l’estima que des de la infància els va faltar per a ser autosuficients emocionalment.

Per aquest motiu, l’intercanvi lliure de carícies es converteix en una cosa “perillosa” per al sistema polític-social establert ja que si les persones s’alliberen emocionalment, perdrien la por i deixarien d’acceptar els seus abusos. De fet, l’intercanvi lliure de carícies es converteix en una activitat controlada i sota sospita en el sistema actual. Només ens hem d’adonar com el contacte físic i les carícies estan malament vistes en la nostra societat. Exemples: les carícies entre persones del mateix sexe, entre xiquets/es o entre adults i xiquets.