El repte evolutiu de la radioactivitat

Precisament estava pensant sobre el tema de l’efecte de la radioactivitat ahir mateix quan vos vaig traduir i enviar l’article sobre Fukushima que parlava sobre l’escampament de la radioactivitat per tot el món.

D’una banda pensava que, per exemple, les plantes que viuen al costat de la central de Txernòbil se varen adaptar per a viure en unes noves condicions que, a partir d’eixe moment, serien les normals. Les plantes que no se varen adaptar, moriren. Surt ací la pregunta ¿Pot adaptar-se el cos humà a unes condicions mediambientals de major radioactivitat?

D’altra banda, també pensava que, cada volta hi ha més evidències de les profundes raons emocionals i psicològiques que estan darrere de les malalties de les persones. Podríem pensar, no obstant, que la radioactivitat seria un factor extern irremeiable davant el qual res podem fer per a evitar emmalaltir-nos i/o morir. Però …

  • ¿Què és una malaltia? ¿És un problema que ens impedeix fer vida normal o una oportunitat per a revisar algunes qüestions en la nostra vida? ¿I si pensem que, fins i tot, una malaltia suposadament creada per la radioactivitat fóra interpretada també com una oportunitat per a fer una neteja personal del nostre cos-ment que ens permetrà retrobar-nos amb la nostra veritable natura de pau, creativitat, solidaritat i amor?
  • ¿Per què hem d’acceptar ser tot allò que se’ns diu sense el sentit crític que dona la nostra pròpia capacitat de percepció de la realitat? Cadascú de nosaltres crea la seua pròpia realitat a través del patró de pensaments i l’actitud davant la vida. Si només començar la contaminació radioactiva pensem que és irremeiable emmalaltir, estem ja nodrint un patró negatiu de pensament que no ens servirà per a sobreviure. On se centra la nostra atenció, ahí se centra l’energia creadora. ¿Què passarà si, aleshores, centrem l’atenció per a sentir pau, amor, confiança en nosaltres i pensem a irradiar eixos sentiments a les persones que ens envolten?

Segons el meu parer, si volem sobreviure les potencials malalties que poden aparèixer en escampar-se la radioactivitat per tot arreu, hauríem de plantejar-nos canviar d’una volta i per sempre el concepte de malaltia, prenent-la com una oportunitat per a desfer-nos de tot allò que en la nostra vida no ens adreçava cap a la felicitat, l’alegria i l’amor. La malatia seria, per tant, un profund procés de sanació personal en què s’ens dóna l’oportunitat de triar entre la vida i la mort, entre el vell paradigma de pensament basat en la competició i l’egoisme o el nou paradigma que no sap de diners i que se basa en la cooperació, el compartir i l’amor.

Si la radioactivitat se continua escampant, tots serem oferts l’oportunitat de fer eixe procés de sanació personal a través de les malalties que esdevindran. Qui estiga massa penjat del sistema antic de pensaments, dels diners, dels objectes materials, dels pensaments negatius, dels conceptes “cientìfics” establerts, del treball, de les adicions, etc. i no se senta amb forces de canviar la seua ment al nou paradigma, és probable que preferisca morir. En canvi, aquells que reconeguen la malatia com una oportunitat única de reconnectar-nos amb la nostra essència creadora divina i sanadora dins nostre i retrobar-nos amb la Nova Terra, se desfaran de tot allò inútil en la seua vida, tornant a donar valor a les petites coses, la senzillesa i tot allò que la Mare Terra ens regala cada dia de manera gratuïta. Tot el que necessitem per a viure és abundant, disponible i gratuït a la natura. Som nosaltres els humans els que ho hem fotut tot amb la creença de la mancança, l’egoisme i la por. El nou ésser humà que sortirà d’aquest procés haurà canviat la pell com les serps, haurà nascut de nou.

És el moment de triar entre convertir-nos en amor i escampar-lo per totes bandes amb la nostra presència i contacte sanador amb els altres, o morir, per a, renàixer de nou en un altre món.

2011 serà l’any en què probablement la radioactivitat s’escampe per tot arreu i el 2012 l’any que tots nosaltres serem oferts la possibilitat de gaudir del Nou Món després de sanar a través la probable malaltia. I sols hi ha una cosa que podem fer si volem continuar sobre la Terra. Obrir el nostre cor a l’amor incondicional, l’únic aliment que l’ésser humà necessita per a viure i el que ens permetrà adaptar el nostre cos per a poder viure en un món amb uns nivells de radioactivitat majors.

Manu 1.4.2011