Els altres són el nostre mirall

El sentiments que sorgeixen en nosaltres respecte a la nostra relació amb els altres ens permeten conèixer-nos millor ja que els altres són el reflex de nosaltres mateixos.

Quan algú t’insulta i et molesta, és interessant analitzar amb distància el perquè d’eixe sentiment. Moltes vegades, el resultat d’eixa anàlisis ens desvetlla precisament condicionaments i concepcions mentals del que està bé i el que està mal, de la justícia i injustícia. Tanmateix, eixes concepcions són només que convencions socials i, llavors, inventades, falses i irreals.

Quan allò que els altres diuen no et fa mal significa que estàs net i que el teu ego ja no se sent ferit. Els insults dels altres et traspassen, no es queden. Quan algú te tracta amb odi i/o t’insulta, eixe és, principalment, el seu problema, no el teu. La persona que te insulta ja té el seu càstig sent així. 

L’actitud que propose té a vore amb una forma de vida d’acceptació sense expectatives. Si no se tenen expectatives difícilment se pots sentir decebut quan t’insulten o no et tracten amb respecte doncs, en realitat, no esperaves que ho feren. Aquesta actitud d’acceptació ens permetrà tindre el cap net i clar per poder prendre decisions més encertades davant una persona que ens tracta malament.

Les raons per les quals una persona s’emprenya poden ser molt variades però, en el fons, l’emprenyament és un crit desesperat que demana ajuda i amor. Amb açò no vull dir que pugem ajudar eixa persona donar-li, per exemple, una abraçada (encara que de segur que a voltes aquesta sí és una bona solució de resoldre un conflicte) però, almenys, ens estalviarà a nosaltres un emprenyament (i molta energia vital, per cert) doncs no té sentit emprenyar-se amb una persona que, en realitat, està demanant ajuda desesperadament.